Maite Llach

Membre de la Commissió Gestora -Informática –

 Voluntaria i Conductora de  Informática

On vas néixer? Aquí a Barcelona al Poble nou. El meu barri era molt industrial amb grans factories i molts tallers, som gent dura i orgullosa, treballadora.

Saps com feiem les muntanyes del Pessebre, quan era nena? … El meu oncle, que alhora era el meu padrí, em portava a les vies del tren i agafabem “cagaferro” que eren els residus del carbó que les màquines de vapor evacuaven contínuament, semblava lava de un volcà i en refredar-se agafaba formes de muntanyes en miniatura. Després amb escorces de suro i paper de plata completábem l’escena.

Rercordo fascinada aquells dies  i els preparatius d’un bon dinar de Nadal. La il.lusió .ens movia a tots.

I en què has treballat? De joveneta en un laboratori farmacèutic, va ser allà on em van començar a dirme -Maite -, ja que deien que Maria Teresa és un nom massa llarg i s’ha de ser pràctics. No obstant això on més temps vaig estar va ser en un bufet d’advocats.

Veig que has portat objectes molt relacionats amb els diners. Que signifiquen per a tu?

El meu avi tenia molta afició a la lectura i quan em enxampava em llegia algun capítol de les seves novel-les predilectes, recordo especialment les d’Emilio Salgari. Com a premi per estar atenta, el bon home, treia aquest moneder de plata i em donava alguna moneda.

Alguns estius els passarem a Puigcerdà, i el meu pare em va donar aquest bitllet de 100 Francs la primera vegada que vaig anar a França “per si feia falta”. Jo estaba molt emoçionada pro com pots veure el meu el sentit de l’estalvi va poder més que les ganes de gastar-lo. Tants anys i encara el guardo


Anuncios
Esta entrada fue publicada en Uncategorized. Guarda el enlace permanente.